AUTOENGANY

Mentir-se a un mateix és un excel·lent truc de màgia cerebral. Per autodefensar-nos ens autoenganyem amb eficiència. Com a verí de baixa intensitat, l’ocultació s’escampa impertorbable. Indefectiblement és una defensa. Cavalca amb el banal i el va, i aquests reforcen un jo irreal que enfosqueix les decisions a prendre i crea trencament, desconnexió i manca d’unitat. Enganyar-se, esdevé una capacitat enginyosa de l’ego. Resulta difícil adonar-se compte del qual un mateix, prefereix ignorar. Som creadors i com a tals també sabem crear mentides sobre un mateix. Som inhàbils, en mantenir-nos sincers amb nosaltres mateixos. Que defensem? Aquesta és la pregunta. Ens defensem de la pròpia visió? Ens defensem de l’observació dels altres? Estèticament que comporta auto enganyar-me?. L’exercici de comparació que en les nostres societats és tan habitual, alimenta aquest complex mecanisme que només ens permet seguir ignorant qui som i que desitgem.

És l’educació rebuda, o potser, la pròpia dinàmica evolutiva que inclou aquest moviment d’ ocultació sobre les pròpies coses, a l’espera de millors moments? També ho fem perquè socialment hi ha mecanismes repressius? Hauríem primer d’anar cap a fora, per conèixer el que anomenem realitat i finalment endins, en un retorn, amb preguntes, més essencialment
íntimes? L’artista, en aquest estadi ha d’alimentar-se més enllà del seu propi “background” -bagatge cultural-. Són experiències i coneixement que l’hi oferiran referències enfront la decisió. Però, quines situacions o circumstàncies ens estimulen a fer passos conscients i tranquils, a acceptar-los i construir una senda individual pròpia.? I sendes estètiques. Superar prejudicis instal·lats, font d’autoengany, ens demana reflexió. En el treball plàstic, estètic estem fortament determinats per tants patrons inconscients que deslliurar-se d’ells és possible amb treball sobre si. No n’hi ha prou amb el bagatge cultural.

(*) A vista d’ocell, entreveig, l’autoengany, com instal·lat i sostingut per incapacitats nascudes d’estats de consciència massa establerts, habituals, alimentat en ocasions extremes, per desordres psicològics ( neurosis, obsessions, subtils alienacions, etc etc.) Si aquest és revisat, es produeixen canvis, i tot pren una altra traça i visió. L’esforç personal per superar la penúria de consciència estètica ha de ser, evidentment volgut i sostingut. Les no veritats o mentides sobre un mateix, són tan assumides, regulars i inercials, en les nostres existències estètiques, que passen, a un segon o tercer pla, es converteixen en desapercebudes. Bàsicament, observo que la causa primera, que origina tan diversos problemes d’autoengany és una actitud i conceptualització errònia sobre la identificació que fem de nosaltres mateixos. I un altre d’evident fora el simple interès, lògic, per sortir d’un indret del qual desconeixes que hi ets: inconsciència. Ens protegim de l’ànsia, enpetitin el grau de consciència. Queda encara per fer, un llistat més concret d’autoenganys en els quals caiem. Incidirem, altre volta, en aquests.