BELLESA I SINCERITAT

Algú m’ha comentat sobre la bellesa i l’agradable. Tots sabem que hi ha obres agradables que són mentida. Aquí introduïm conceptes de certesa i falsedat. El lleig és mentida i el bell és veritat? El lleig moltes vegades arriba a ser, o esdevé veritat si l’autor és sincer amb el seu moment creatiu i una obra nomenada bella pot ser, pura fal·làcia o sigui mentida , perquè l’autor es traeix a si mateix. O sigui, accepta normes que ell no ha digerit i assimilat. Per tant arribem a conclusions estranyes, per poc usuals. Ens pot ser agradable el lleig, i obres que denominem correctes, i fins i tot belles, les “sentim” com a falses.

L’art és una expressió que no ens deixa molt marge per a l’error, si som sagaços en olfacte. I precisament aquesta afirmació la trobem formulada completament a l’inrevés en molts ambients afins. Probablement, més enllà dels signes de bellesa o lletjor descobrim, en aquests casos, signes de certesa. Emergeixen, podríem dir, forces de veracitat. I la nostra intuïció les descobreix. Com sempre, captar el sincer, l’autenticitat, allò que s’amaga amb subtilitat i que la seva pròpia energia de debò, ens condueix a superar el dubte primerenc.