BUIT I PODER

En la pintura el buit m’agrada usar-lo com a signe que construeix el gran símbol de poder, de vàlua, de transcendència. Transcendir a qué. Transcendir en espais, en estats, a modes, a situacions, a resultats, a obres que no conec, que vull experimentar. Sempre amb els mitjans endògens. La temptació de deixar una tela en blanc és realment això, una temptació. Temptació o possibilitat de no entrar a jugar el gran joc, quan ja som damunt el tauler. Seria escollir la senda de la no -participació, i això és licit, però no creatiu.

Aquesta afirmació seria discutible, potser, enfront de la visió Taoista de la realitat. El no fer, es considera l’acte més creatiu o si més no el més savi, per avançat i evolucionat. De totes maneres, el Taoista no és que no participa en l’acció, sinó que ell escull com a acció, la no-acció. A la no acció intel·lectual, es refereix o sigui, l’acció espontània. He descobert que millor parlar de vacuïtat que de buit. Doncs aquest és femení.
Només té de creatiu el fer un acte lliure, d’elecció. És l’original i primigènia acció. Penso que l’artista ha d’escollir la senda de la seva llibertat primer, voler jugar, amb llibertat després i finalment seguir jugant… o sent en una continuïtat fluida. El gran joc de la creació no té límit o final, el buit és la plenitud a omplir, a dibuixar, a pintar, a viure. Molts treballadors de l’art, els artistes, han manifestat ganes de deixar llenços blancs i molts ho han fet en altres ordres de l’existència.

Aquest fenomen és recurrent i inequívoc. Actuar responsable ment és un repte. Si ens preguntem el perquè, us haig de dir que, crec que han arribat a sentir profundament i amb sinceritat dins d’ells que, el blanc pur, net, absent de tot, paradoxalment era portador de tot, ho manifestava tot. La seva intuïció, apareixia, possiblement, molt aclaparadora. La seva experiència és intransferible amb mitjans tan lleus. Ell té l’experiència i la podrà comunicar a través de la seva obra manifestada amb signes intel·ligibles. Qui entendrà un llenç en blanc? No obstant això, mantenir el buit com molt present i amb paper de protagonista, ara es fa més comprensible.

Vull acabar aquesta entrada sobre el buit amb les inestimables paraules de Lao Tsé, del seu llibre del sentit:”Amb argila es fabriquen les gerres; en elles el fet útil és el no-res, el seu espai buit. Es foraden portes i finestres per fer la casa i el no-res d’elles esdevé allò més útil per a elles. Així doncs, en allò que té l’ésser, hi ha l’interès, però en el no ser, hi ha la utilitat.”