FUNCIÓ INTERDIMENSIONAL

Segueixo pensant que l’art, a diferència de les funcions subsidiàries que la societat li atorga, té com a funció inexcusable fer conscient el subconscient, acumulació-dipòsit de les auto-negacions, les repressions o material insincer. Una altra funció terapèutica, fer visible l’invisible o procurar accions per fer emergir essències, audible el silenci, que el buit expressi la plenitud, que els volums ens condueixin a l’abundància harmònica, que la llum expressi l’inefable, i que el so magnifiqui el silenci…i que l’ordre informi “els caos”. A part de les funcions de transferència de missatges més discursius i intel·lectuals. Això comporta una funció interna, en moltes ocasions de caràcter dimensional. Transferir, som davant un vocable important en art. Transferim missatges, emergències, concepcions estètiques,.etc
Quan parlo de poesia, m’agrada dir que es fa des d’un estat dimensional ment fronterer. I el músic, perquè parla d’inspiració? La música és per excel·lència l’art que fa més possible aquest transvasament fronterer. Sintonitzar amb vibracions, estructurat el seu espectre de freqüències que estableixen més que una comunicació, estableixen encreuaments que connecten.