FASES DE DESCONCERT I RESILIÈNCIA

No temo caure en el caos si, en aquest període de desconcert, puc fer renéixer resultats que condueixin a l’origen. És acceptar llargs cicles d’ombra, de manca d’energia, de feble voluntat, de confusió embussada. Després d’aquest trànsit, puc seguir en la direcció correcta. I el correcte és seguir actuant com artista en la recerca d’una iniciació estètica. En les fases de confusió em refugio en el segur, en la norma, en l’establert, sabent que interiorment m’he extraviat. Hauré traït el meu propi camí?  Crec licit recolzar-me allà on puc. En les pròpies seguretats, també. El que és imprescindible, és no abandonar el treball. Deixar de creure en un mateix i que s’està viu, amb talents i aptituds, i que tard o d’hora, tornarà l’estabilitat, aquesta confiança no pot malmetre’s. Restablir la connexió amb el simple, un mateix. Es tracte de resistir, de ser, com avui es defineix, ser resilient. Aquestes fases s’hauran d’investigar si procedeixen de resistències “naturals” o del exterior.

(*) Inseguretats, decepcions, pors i altres sentiments són qualificacions que fem nosaltres mateixos i que atura’n. Caldrà treballar la confiança pròpia. Trobar el centre més poderós en nosaltres i sostenir-se en ell.