LLENGUATGE

És indiscutible que tota obra d’art utilitza un llenguatge per construir-la, i que amb ell, establirà una comunicació. Podrà ser més o menys capaç de contenir elements comunicatius, podrà emmagatzemar alfabets primaris o signes més elaborats, podrà ser asemàntic, o constituir un pro-to discurs significant, o usar símbols d’allò més convencional i coetanis o allunyats en el temps, el que és indiscutible és que en el fet matèric i objectivat d’irrompre en un suport creatiu s’expressa un llenguatge. Escàs, ric, simple, abundant, complicat, significant o sense significat. Però, sempre un llenguatge.
I això ens condueix al fet que estem davant codis a desxifrar. I en moltes ocasions, per al propi artista creador.

La lectura de l’espectador, en principi allunyat de l’obra, és un tema col·lateral, però igual d’important per a l’artista, doncs la comprensió dels altres, dels seus congèneres, l’afecta directament. Què comuniquem, es matisa en com ho comuniquem i Mac Luhan diria: i amb el mitjà que utilitzes per comunicar. L’obra artística és un suport perfecte per experimentar aquest tipus d’acció. Hi ha mons paral·lels, com el de la publicitat-seducció que d’aquestes tècniques saben molt. L’art es mou indiscutible ment, en un terreny més subjectiu.

(*) És difícil no comunicar res. Quasi diria que és impossible. Fins si deixem el paper en blanc, estem emetent llenguatge. La inacció doncs té significat i realment conté una informació diríem que insignificant quasi però al cap d’avall l’inici d’alguna cosa.Fins de ineficiència.