MANIFESTACIÓ I REFLEXIÓ

Escriure aquest manifest, que denomino íntim i obert, em serveix per, en el meu conscient, resoldre assumptes de la pròpia obra, de mi mateix , en definitiva per dirigir les dues cames a un mateix objectiu, i evitar esquerdes i trencaments, tant estètics com psicològics. En cap cas pretenc ser un teòric i analista, i que el discurs pogués reprimir la pròpia obra. Confesso que opinar i escriure crea una certa addicció. Primer és l’experiència-manifestació de l’acció artística, més tard la reflexió, per assumir el canvi i rectificar i tornar a l’acció, després. Paral·lelament escriure, aquest diari-obert. Una contradicció que assumeixo. Reconec que escriure es converteix en un medi per descobrir el propi procés amb més consciència. L’esforç de concreció que l’escriptura demana, reordena i activa la ment i la creativitat. Observar altres accions fora de mi i comentar-les, m’ajuda.

És evident que no posseeixo els coneixements inter disciplinaris que una bona i profunda reflexió demana. Tampoc els coneixements que la història ens brinda, i tot aquest ampli espectre de coneixement i experiència de les disciplines afins. Si més no, vull dir el que em sembli sense complexos, exercint el dret a equivocar-me i a sentir-me dialogant. A la rectificació sempre hi som a temps. Per pensar no es necessiten títols universitaris, ho tinc clar. Confesso que les meves maneres, excessivament afirmatives i rotundes, amaguen dubtes, i que de vegades les insinuacions són seguretats. Coses de la comunicació. En cap cas vull convèncer ningú. Si, esbrossar la meva senda, amb podall decidit. Un dret el de pensar en veu alta al que no vull renuciar. Sé que existeix el de taparse les oides.