OPINIONES

Quan el meu entorn més proper comenta la meva obra diu que és penetrant, d’aspecte original, però que coneixent-me la troben coherent. Reconeixen l’obra perquè em coneixen a mi. I ara que torno a presentar un altre període d’obra, bastant diferent i passa el mateix. Procuro no deixar-me portar, ni envair per cap sentiment d’eufòria, desànim o judici fàcil. Em protegeixo d’elogis i crítiques d’igual manera. És una labor complicada.. Escolto les opinions amb atenció.
Recordant sempre que l’opinió de l’espectador d’art -un tema apassionant- és un aspecte a tenir molt en compte i una altra, el meu propi procés. Quan es comenta l’obra, amb quina referència està parlant l’observador? Amb quin artista, amb quin corrent m’està comparant secretament? Quin criteri de bellesa o prejudicis sobre art té instal·lats en la seva ment. El seu món interior, el desconec.

A l’espectador, no se li pot demanar que ocupi el meu lloc o, que faci un esforç de comprensió de l’obra que està contemplant i de mi mateix. Sol·licitar o esperar semblant esforç és irreal. Per això, escolto amb extremat respecte, m’obligo a procurar investigar, des de quina plataforma s’està produint el diàleg. I sempre, per mi, és una trobada que s’inicia tot esperant una consumació d’afinitats, d’unitat per fi. Sí, en realitat hi ha espectadors de sensibilitats molt diverses. Sempre absorbeixo d’ells aprenentatges que un, ni espera. Guardo, escrites les seves opinions, de forma breu. I les rellegeixo, per tornar a trobar-me, una mica amb ells. Ara en endevant, procurarè mantenir aquest hàbit. És un encontre cultual, més que cultural o hauria de ser.

ls presentes. Generar aquestes afinitats són un dels premis a què es pot aspirar. Sentir proximitats de conceptes , compartir anàlegs sentiments estètics, et descobreix el teu ser relacional. A aquells que no els agrada, hauran de trobar les afinitats, en una altra obra i artista. Adopto una postura respectuosa i sincera amb l’opinió rebuda, sabent, per fi, que a tots dos ens ha agradat compartir uns moments i que una trobada, en un espai d’art, sempre és especialment bella i vital.
Emocionalment un s’alegra de saber i comprovar, que altres éssers vibren davant l’obra que e

Estic convençut que funcionem per grups. I un no és millor ni pitjor, són sensibilitats diferents, cadascuna en creixement i totes en interrelació sinèrgica. Ens poden agradar diferents tipus d’obra, però sentir-nos atrapats per ella, penso que no és habitual o freqüent. Entre agradar o subjugar, hi ha una distància important. Repeteixo, Moore, l’escultor, va aconseguir subjugar-me. I segueixo estant-ho fins avui.