SINERGIES DISCIPLINÀRS

Descobrir, desvetllar, destapar, consultar, observar més que veure, dialogar, posar en dubte…són hàbits de treball, adquirits en el nostre medi i relacions intimes familiars. No sé els motius que em porten a triar unes activitats i no, unes altres. Hi ha períodes que el cos et demana modelar fang, descobrir formes i volums compulsiva ment. Uns altres pintar, abocar-me sobre els papers, pintar i buscar llums, troballes, …. Moments que la naturalesa, en l’hort o pel bosc, trobes tot. La llenya, el seu contacte, m’uneix amb la vida, la identitat del bosc.
Escriure és un plaer i si és poesia, un luxe. Escriure la pròpia vida, vivint-la, l’experiència ineludible. I fer-ho amb consciència, l’experiència del ser, de la vida…on qualsevol l’adjectiu, mai assoleix la plenitud del que vol qualificar.

Simultaniejar totes les activitats és possible, però no habitual. Acabes dedicant més temps a una sola. Ara estic, puntualment, experimentant amb les masses mare, els cereals i el forn de llenya. Aquesta especialització temporal, aquestes seqüències creatives són fenòmens irregulars i recurrents. He passat un parell d’anys obsessionat amb l’arquitectura. La curiositat que l’ésser humà mostra davant tota la realitat, i la capacitat que disposa per a la seva transformació, ha de ser completa. Ara la meva esposa, amant de la Botànica, m’està suggerint les magnífiques estructures d’arquitectura que “amaguen” totes les plantes. La natura es mostra incommensurable. És al nostre abast, es mostra i es deixa mirar i quan diem incommensurable dic, estic afirma’n, que és impossible comprendre-la? Comprendre’ns nosaltres, que som el material més proper a nosaltres mateixos farà més fàcil entendre, l’aparent l’extern?

Els diferents llenguatges, amb què enfronto les diferents disciplines, necessiten immersions a cotes diferents i unes amb les altres, fan sinergia, es parlen i comprenen per desenvolupar-se i madurar. En activitats plàstiques i afins, si no hi ha motivació i entusiasme, no funcionen. De fet, el coneixement, malgrat ser divers, convergeix en essència. Només és en la seva superfície que les fa semblar diferents.