ARROSEGAMENT

No necessàriament una obra d’art ha de complaure a la societat on l’autor hi és immers. Si l’obra és rebutjada per aquesta, ja que l’artista precisa fer-la per al seu propi desenvolupament i creixement, és preferible escollir el creixement propi, en oposició a l’opinió social. Un camí, una destinació difícil i coratjosa però a la fi, d’èxit, perquè la prioritat de la llibertat creativa, posada en acció, és el valor primer i millor. La societat, la majoria, va sempre darrere en aquests assumptes.

L’artista no pot oblidar-se que fa la funció de bou o de cavall, si voleu. D’animal d’arrossegament. Al cap i a la fi de remolcador d’un carro, o sigui de la societat que envolta al creador-artista, la qual sempre, és més estable, conté més volum i pes de coses en el seu interior, és més rica en aspectes materials. Penso que sense un arrossegador, sense la tracció, n’hi ha molts tipus d’ells a la societat!, queda quiet o quieta o indolent el seu pas, i a la llarga, absent dels avançaments espirituals, em refereixo, clar, els que pot procurar l’art. 

I ja podem imaginar, quin és la destinació d’una societat, indiscutible en tants aspectes, però que es manté enfocada, en massa ocasions, en l’immediat i banal. Si no som capaços de visualitzar-ho, l’acritud dels esdeveniments ens ho mostraran, en alguna ocasió.