BELLESA I LLETJOR

Em pregunto què és bellesa. Sembla que d’opinions poden haver-n’hi tantes com a persones, o grups de persones. Les afeccions estètiques ja sabem que poden venir influenciades pels aprenentatges de l’entorn. Hauríem d’exercir una capacitat, laboriosa i tenaç, que sabés captar i veure, malgrat tots els possibles sorolls que cobreixen o deformen l’obra, una capacitat molt aguda feta de discerniment, instint i coneixement. Sempre, però, tenint molt en compte l’autor, i no només l’obra.

Hi ha treballs propis que jo denomino lletjos. La lletjor és una “qualitat” o un defecte? La lletjor seria un defecte en un rànquing de la bellesa, una manca, una bellesa en estat de creixement. Només hi ha bellesa i la lletjor és solament una fase del treball estètic. Una fase, que inexorable s’apropa a ella. Aquest espai, és el de la llibertat de créixer. És espai experimental.
També hi ha un altre aspecte sobre aquest tema: la utilització volguda de la lletjor, usada com a transgressió, com a revulsiu, per bandejar esperits entaulats en les múltiples i còmodes estances del convencional o establert. Un ús, desestabilitzant. La lletjor només puc acceptar-la com a senda per arribar a la bellesa. És un mitjà, però no la fi o l’objectiu.