CONSCIÈNCIA PRÒPIA I APRENENTATGE

Un dels problemes que es generen en la transmissió generacional és l’efecte “Llosa”. La que cau damunt de l’aprenent d’art és molt pesada i activa per ser assimilada sense traumes i amb possibilitats d’aprenentatge profitós. Fa falta molt discerniment per quedar lliure de tal cúmul d’informació. Per situar-la en el seu lloc, comprendre gradualment i assimilar els elements que ressonin en l’ànima i ment de l’artista novell. Massa potent per respectar els processos interiors de creixement, els quals necessiten esforç, reflexió, introspecció, aïllament, i més treball, etc. Tots, elements d’un procés d’exploració i fiançament en si mateix, que si s’obvien, la consciència no emergirà, per asserenar-se i fer possible l’estat previ favorable a la creació, la fase d’incubació.

(*) Dialogar és un camí, no obstant això per defecte de procediment, molts artistes acaben sucumbint a discursos estètics que els semblen adaptables, acomodant-se a ells, i renunciant a l’aventura de buscar el propi.
La capacitat de silenciar els propis sorolls és comparable a la de digerir els del mitjà social. Aquí es presenta una gran tasca dels instruments pedagògics que hauran d’aportar àmplies solucions. Saber transmetre per potenciar, sense ofegar i cobrir tot el bagatge intern de l’artista que en un present molt proper, o molt llunyà, aportarà a la comunitat. I l’artista saber rebre amb cura i respecte a la tradició, el cúmul de coneixement i experiència dels seus avantpassats. Ell un dia, serà també tradició.
L’equilibri donarà una consciència estètica madura, preparada per al diàleg o sigui per a la dinàmica creativa. Només el temps ple de determinació, voluntat, intenció i una sagaç escolta interior, acollidora de sensibilitats sobretot pròpies i observant “curós” l’extern a més d’un treball ímprobe, farà possible el fet creatiu.