DECORACIÓ

Fujo amb tota la força, que em puc permetre, de fer una obra decorativa. Avorreixo aquest concepte, mesquí i baix, perquè condueix i col·labora al fet que seguim des educats, seguim en percepcions poc conscients i no ens desvetllem a vivències estètiques superiors. Ho afirmo amb aquesta contundència perquè és equivalent a la desmesura que la “decoració” envaeix els nostres ambients. L’art, l’exercici de l’art, hauria de constituir un procés d’iniciació perquè a l’artista i en amplis mitjans pedagògics, se’l conduís a estadis progressius de consciència estètica. Socialment som excessivament permissius amb tendències com aquesta. La de la decoració.

Els camins de la decoració, incapaços de transmetre signes de vida, infiltren energies caduques, debilitants, envilides, uniformadores, sorgides massa vegades d’estratègies “banal ment” comercials. La finalitat o incapacitat de la decoració, omple amb soroll estètic, espais que podrien ser plens d’obra autèntica. L’absència d’intervenció fora sempre més profitosa que l’omplerta amb soroll. Sí, n’hi ha de motius simbòlics-repetitius que traslladen informació intel·ligent. No em referia a aquests.
Potser seria millor una decoració absent, abans de voler omplir amb “soroll” estètic. El dificil és voler arribar a discernir amb honestedat, una questió com aquesta.