ESPONTANEÏTAT

ESPONTANEÏTAT

Procuro fugir de la indecisió i la confusió. Recolzar-me en l’espontaneïtat natural i a través d’un gest decidit de l’ànima iniciar, una acció que lentament prengui les regnes. Em condueix i jo dialogo i del diàleg, a través de laberints no massa intricats, es decideix, l’obra.

(*) L’enemic més aferrissat de l’espontaneïtat creativa és el discurs intel·lectual. Per mantenir ferma l’espontaneïtat és gairebé obligat transcendir aquesta manera d’enfocar la ment, en la qual imperen estructures definitivament previsibles. El temps, no obstant això, normalitza l’espontaneïtat, la codifica i la torna moderada i conservadora. Pot deixar de ser. Ha quedat dormida, anestesiada. Tapada pel procés intel·lectiu, es deté l’acció lliure, simple i autèntica.

Ara l’artista haurà de reiniciar; buidar, netejar, observar, esborrar, des aprendre…només potser així s’instal·lava una altra vegada en les possibilitats de ser i fer. Primer ser i després fer. Encara que és, també, en el fer, que s’aprèn a ser. Ser conscient d’aquest ordre, de doble sentit, és d’una gran eficiència. Domesticada l’espontaneïtat per la mecànica dels processos intel·lectius, els quals ens fan tornar a l’esclavitud de la repetició coneguda. Els mecanismes de la nostra pròpia psique que ens des instal·len del camp d’acció espontània són motiu, molt seriós, d’observació i atenta anàlisi. Temors i prejudicis són els grans actors esterilitzants.

(*) Recordo quan em vaig posar en activitats creatives, que passava llargues hores movent pinzells i tinta sobre paper blanc fins que tota la casa estava entapissada i ja no sabia on col·locar una més. Llavors ho deixava i sortia a caminar pel bosc a fi que quan arribés poder recollir. Eren sessions maratonianes. Ja en les d’inici captava com sorgia la pròpia infància. A poc a poc anava prenent consciència que recuperava estadis oblidats. Lentament es complien etapes i fases (teràpia?), que m’apropaven al moment present. Això sí, ment serena, acció, o sigui espontaneïtat gairebé sense límits. Gens de por, cap objectiu, res premeditat.