ÈTICA I ESTÈTICA.

Sé que és una relació de conceptes, que en una perspectiva àmplia dóna per a molt. Avui solament pretenc fer una pregunta, iniciar el tema.
La llenço!. ¿És possible que un home o una dona extremadament cruels, sense entranyes, sanguinaris, despietats, mentiders, terrorífics, orgullosament malignes, i presumits destructors, confusos o clarament intencionats per agredir, poguessin en aquest estat, realitzar una obra artística?. Sí, ja sé que ferien la seva, lícita i que hauriem d’acceptar. Ja sé que podrien ser experts i hàbils ejecutors de tecniques pictoriques o escultoriques, o sigui capaços!, però el que pregunto és si podrien realitzar una obra reeixida estèticament, d’un cert nivell. Una obra allunyada “d’estetiques copiades”, per descomptat.

Esteu segurs que tinc veritables ganes de comentar la meva pròpia pregunta, però ho deixo per a un altre dia. Per favor, no presumiu, pel que fa a mi de cap resposta. La formulació d’una pregunta pot induir, possibles coneixements del qui la formula, ben cert! Oblideu-vos-en. Bon viatge algorítmic.
En l’inici de la presentació del primer Manifest Íntim a Tàrrega el 2002, escrivia una frase de JG Frederic Hegel, en l’encapçalament.- Les obres de l’artista són el millor d’aquest. En ell, el verdader no sols està en potència, sinó en realitat. El sepultat en la seva ànima, no existeix..

(*) L’Ètica o hàbits i costums, l’hem acabat relacionant amb la conducta. Hàbits i conducta són dos aspectes-paraula tan apropades! Per això fèiem la pregunta a la primera entrada sobre Estètica i Ètica. Quan dic conducta incloc una qualificació de l’acte. De fet els hàbits, ben mirat, tambè inclouen qualificació.
Una conducta diem que bòna o dolenta, inadequada o amable, encertada, oportuna o aberrant. D’adjectius en podem trobar molts. Hi ha conductes brillants, pobres, escasses, curtes, innocents, interessades, fortes, determinades…delicades, amoroses o brutals.

I tot això ha de veure amb el mòn de l’art, amb l’estètica? La conducta que un pren en els distints moments del dia i dels anys, sigui del tipus que sigui, ve determinada pel que en podríem anomenar un triplet bàsic. La sensibilitat, el coneixement i la consciència. Podríem afirmar que l’ètica que hom adopta ve determinada en molta part, per aquest triplet? Hi estariem d’acord?
I l’estètica no està molt imbricada amb aquests tres conceptes, també? Acabem
assimilant estètica amb ètica? Són tan a prop que més que diferencies, trobem similituds? Són realment els significats ( potser manipulats!) que ens separa’n aquestes paraules?, quan potser són molt semblants! Tant l’ètica com l’estètica suggereixen conceptes ascencionals. Forces de creixement de consciència.

Valorant tot plegat he de dir-vos que són preguntes que un es fa però que en definitiva no em plantejo quan, a l’estudi em poso a treballar.
La reflexió, malgrat sembli inútil, alimenta l’acció, n’estic segur!
L’opinió meva sobre “”l’original” pregunta que plantejava a l’inici de l’entrada és que l’obra que generi aquest tipus de persona serà adequada a la seva sensibilitat/coneixement/consciència. Probablement una psicologia psicòtica com la que he descrit farà emergir una estètica molt semblant a la seva ètica.Dejeu-me jugar. ÈTICA I ESTÈTICA, semble que digin!, Ètica és estética o Estética és etica,

(*) Fa pocs dies, astorat!, vaig veure les pintures d’Adolf Hitler. Si les coneixeu, sabreu que són d’una naturalitat extrema. Paisatges naturals i urbans de factura convencional. La llum bastant present, una llum nòrdica, amb volums però poc aprofundits, d’aspecte “escolar” amb preteses intencions artístiques i diria que sistemàticament tímida tota l’actuació. Recordava a un estil com puntillista i d’una certa ingenuïtat. Bé, explico això perquè si no em diuen que són d’Adolf Hitler, faig el mateix comentari. Però ara sé que el que vaig veure havia estat realitzat per ell. ¡Desconec si abans o mentre! Només puc afegir que l’obra amagava unes realitats íntimes. I ho feia amb una pila de normes estètiques que en diem convencionals o heretades. La tradició. L’escola apresa actuava de tapadora. La impressió que dóna l’obra és d’una perfecció falsa i apresa que es dóna en infinitat de pintors sorgits d’escoles artístiques que no es plantegen massa més que traslladar un ofici amb més o menys cura i professionalitat ( haig de confessar que no he assistit a cap classe d’art, excepció de dues que em va donar a l’escola Massana, a Teoria de la Forma el Sr Gomí(1971) provinent de l’universitat d’Upsala. Em trec el barret davant la seva saviesa.)
Quan la tècnica o l’ofici només és això, som davant treballs que comuniquen poc.
I si a l’escola, un professor l’hagués iniciat a treure el que hi havia dins seu mitjantçant la pintura…..? Ètica i estètica.