FEROÇ POSTURA

I en nom de què, aquesta lluita feroç defugint una possible deglució per elements externs? En nom, simplement, de la pròpia i aliena evolució que requereix de llibertat, espai, temps, silenci, i una mica més de llibertat, si fa falta. Sóc conscient que formo part d’un grup humà i que rebo multitud d’influències. Les haig de saber gestionar amb molta cura, sabent que elles han de permetre el meu creixement individual.
Prenc una postura d’individualitat feroç per defensar-me i sobreviure enmig d’un tsunami cultural, que esborra les meves petjades en una platja on, per evolució, necessito dibuixar el meu procés, en el millor dels equilibris i en l’amplitud més gran. Això serà un servei inestimable per a la comunitat. Si jo creixo, creix el grup. Si el grup creix, creixo jo.

Simbiosi inexcusable tenir-la present.. Dibuixar aquest cercle, és respectar aquesta llei. Tot, vist en concepció circular, insinua el retorn, i per tant l’equilibri just. I, repeteixo, aquesta lluita ha de ser feroç perquè, feroç és la intromissió d’elements uniformadors, o que desdibuixen el particular. I la llibertat es fa necessària perquè sense ella no hi ha humanitat, ni ètica ni estètica. Feroç no inclou caure en l’exercici impositiu que usa’n forces externes sobre un. Feroç ha de ser la determinació en ser conscient del panorama o escenari i feroç ha de ser el discerniment per mantenir postures de llibertat.