GEST

Inicialment no vull crear cap discurs.Crear una pintura asemàntica, sense significat, mitjançant la voluntarietat de gestos pictòrics sense ordre aparent i improvisats. Molt ràpid, però, en el propi temps creatiu, les taques, els signes, emergint del fons i de l’espontaneïtat del gest, es configuren amb personalitat, com si sorgissin d’una proto-idea submergida en els meus arxius. El temps creatiu del qual parlo s’apropa més als desitjos d’expressar una simultaneïtat entre estat de ser, pensament balbotejant i l’acció pictòrica immediata. No em quedo aquí. No accepto, solament, aquest primer estadi de manifestació, aquesta força primigènia. S’inicia, més tard el treball de descobriment formal i neix de l’indiferenciat, la forma identificada, l’explícit, que em connectarà amb els meus semblants, tal vegada perquè ells reconeixen signes comuns. En resum, la meva psicologia cerca signes més socials i culturals, per tal de comunicar amb el grup. D’aquest exercici d’aproximació en naixeran elements de cohesió, que poden convertir-se en identitats culturals de grup i consegüentment en cultura.