GRUP I ART
Només parlem d’artista i de la seva obra. I ha quedat clar per a mi, la indivisa unió que existeix entre ell i l’obra. Ara voldria enfocar la mirada en esdeveniments que són de grup i que generen accions artístiques. La pròpia natura ens dòna exemples descomunals de com “grups” d’elements (roquissars, masses d’aigua, boscos, núvols, planures immenses etc ), perpetuen l’obra d’art per excel·lència. L’art de la jardineria n’és una derivació a petita escala.( l’art de les pedres, dels colors, de les flors, les masses vegetals, dels volums i les proporcions….) Però vull parlar de grups humans. Formacions humanes, grups que de forma natural i sense pretesa intenció, amb el seu discorre i fluir generen imatges especialment belles, especials, imponents a vegades, estètiques..(a la platja, a les places, etc,…)
Però hi ha els grups que cerquen una intenció estètica, per exemple, com quan es fan una fotografia despullats una munió de gent. Una intenció estètica i grupal. Hi ha també grups que generen estètica pura i el seu entorn potser no ho observa i classifica com acció artística. Estic pensant amb els castells humans que fem a Catalunya.
Formacions netament escultòriques, una escultura que definiria com bio-cinètica per la seva vibració i emoció generades. Una escultura viva previsible i sempre nova a la vegada, amb codis molt externs de construcció y desconstrucció alhora. Símbols ambdós fortament expressius del discorre de l’existència. Una performance contínua i organitzada, plena de color impressionista, netament relacional que posa en relleu repetidament a primer pla de la societat, el concepte ascensional.
És una tossuda acció per emular el creixement, l’ascensional, la no-paràlisi, per recordar-nos que una cooperació atenta amb objectius definits, els obté. L’energia vibrant i magnètica que emet la performance castellera, la fa atractiva i social a unes cotes sorprenents.
Igualment em passa veien els cors de veus, o els grups de dansa, o els equips de circ, tots ells desprenent i generant moviment, traces, i sons calladament espontanis. La cultura popular, l’art del carrer, no és menys art. La bellesa i l’harmonia son patrimoni universal, i fins i tot al carrer. En ell, hi trobo uns valors més sincers.(deixeu-me usar la falsa etimologia de sincer. “sense cera”. Els defectes de les escultures antigues eren dissimulats amb cera, d’aquí que l’obra sense cera o sincera, era la bona ).
