INTIMITAT O “INTIMISMITAT”

Imagino en un joc lingüístic, i anant més enllà del significat relacional entre l’un i els altres, escrivint se aquesta paraula, en una fase inicial de la formació de la llengua, com intimis mitat. Fora com estar un mateix amb plena relació amb el si-mateix. El temps i la incomoditat fonètica l’haurien reduït, cobert de pols i tapat el seu significat més genuí i significatiu. La intimis mitat definiria l’estat de reunió de quelcom separat en un mateix. De l’estar un, amb si mateix en plenitud. Seria com estar ensimis mat, però sense la connotació de fixacions obsessives que al ensimis mament l’hi conferim.

Definiria l’estat ideal per a la creació. Un estat que fèria possible revelar continguts interiors, encara ocults. Inici per recórrer a regions de les psiques, nexades amb l’origen (originalitat?). L’obra gràfica que vaig extraient de mi mateix com miner d’una profunda galeria, adquireix una tendència a mostrar les intimitats del meu món, a través de les atmosferes que genero i de les figures que sorgeixen. És una pintura intimista, també?