INTUÏCIÓ

Un tipus d’art, es mou en una regió bàsicament intel·lectual. És evident que es pot moure en el més pur intel·lecte, però allà on creix i millors fruits dóna, són en els estadis de la intuïció, la zona més alta del que anomenem ment. Estadi i zona on hi ha més línies concèntriques en esclat ascendent i espiral per tant. Font, lloc de visions noves, fora del temps seqüencial entre dos punts. Concepció en línia recta, no. Estem parlant de visió divergent. L’esclat en un punt i desenvolupament divergent, fins a arribar a un altre esclat i una nova divergència. És un procés on l’angle de consciència augmenta, a poc a poc, en cada esclat. És una experiència en embut, però en direcció amunt. L’intel·lecte, discorre lineal, la intuïció, quasi ja en la no-ment divergeix per observar i captar, cada vegada un camp de visió de més graus en ambdos costats.
Els resultats conceptuals d’un plantejament intel·lectual en l’art, emeten informació de la seva font. No podria ser d’una altra manera. Cada orgàn genera un tipus de funció i resultat. Els intuïtius, els seus.

(*) El fil d’Ariadna, a la mitologia, li permet no perdre’s en el laberint. Açi tenim una imatge clara de la intuïció.