JOC

Sé que explicar el món interior a través de signes antropomòrfics (mirades, gestos, carns, textures, deformacions, taques, línies, espais lliures de signes..) és un joc. Un joc simbòlic del qual em serveixo i em recompensa. No desestimo provar esquemes nous buidant lentament i progressiva els signes de connotacions “convencionals”. Potser buscant la simplicitat, m’apropo a arxius més primigenis i originals?
Aquest joc és un acte creatiu constant. Jugar és no esperar resultats previstos, situa l’acció en el present sense pressions, ampli, obert i serè. A vegades, també convuls. Apareix un territori propici, fèrtil, molt allunyat d’erms, amb energies amagades i vives que oferiran, obres de la terra i del cosmos, autèntiques connexions disposades a confeccionar i construir xarxes en totalitat.

(*) L’artista sent, té la pulsació de si mateix, prend consciència de qui és, per anar recorrent un camí on creixi no solament com a artista, sinó com a persona. La dissociació d’artista-persona, la separació de les dues realitats, és fictícia. Coneixedor de la seva psicologia per necessitat de treball i personal, li conduirà a gaudir de la consciència dels seus batecs, desitjos, aspiracions, etc. Quant a l’aprenentatge per instal·lar una actitud de “jugar” en el seu propi quefer, és parell en la seva persona. Una dissociació d’aquesta actitud és poc probable. Les actituds són contínues, difícilment fragmentades.

(*) L’actitud de joc la podria definir, en mi, com un estat que s’instal·la a poc a poc, en l’acció creativa. No és automàtica però sí que es deixa buscar i trobar. A vegades, per realitzar un treball, programem el seu recorregut. En el joc, només preparem els estris i útils de joc, la resta esdevé una sorpresa, una troballa que genero potser amb l’afany, amb el desig, després amb el voler i l’orde que secretament poso en acció i marxa. El joc demana una predisposició basada en característiques de renúncia d’objectius primer i de resultats sempre, d’abandó de judicis i de recerca inusual. Amb tot això engegat, aparentment conscient i que alhora es deixa embolcallar per una emoció amplia i continua, vital i calladament espontània. Estic parlant de llibertat?

(*) Fer inutilitats, realitzar en una societat tan pràctica, objectes inútils (objectes, poesies, i trenta-tres coses més, que ja us podeu imaginar) és jugar, és un joc diuen des de fora. El poeta, l’escultor, el jardiner esteta, el joier, l’artista seré, segueix impertorbable la seva activitat.