LLIBERTAT

En àrees plenes de reglamentació, normes i protocols (esports, treball, horaris, circulació, administratives, polítiques…) la llibertat es veu conduïda, obligada i reprimida. Sóc plenament conscient que amb llibertat també ens hem dotat d’aquestes normatives. La nostra cultura es múltiple i distinta. El món de l’art és un dels reductes, en què ella, la llibertat, pot ser sembrada, cuidada i exercida perquè doni fruits de creació madura i autèntica. Qui no ha conegut crítiques ferotges quan un creador surt dels models i cànons establerts? A totes les èpoques! Fer una crítica a un cuiner perquè ha preparat una sopa diferent ho trobem estúpid. A això si que no ens atrevim!

La llibertat és un valor molt potent i espanta. Per rebaixar i diluir la seva potència se li afegeixen, amb cautelosa i astuta visió, connotacions de desprestigi. Com afegir aigua a un bon vi.. Hàbil manipulació que manté estatus, en llocs comuns. En art, renunciar a l’exercici de la llibertat, és renunciar a valors i fruits molt intrínsecs de la creació. “Adquirir-la”sembla encoratjador, però una vegada obtinguda és un gran compromís tenir-la a les mans i fer-la créixer. El seu desenvolupament serà vital. La presa de decisions requereix pensar. Requereix, de vegades, inacció. Silencis plens d’expectants possibilitats. La llibertat no s’adquireix; s’exerceix o se la reprimeix. Ho fa un mateix o ho pateix un d’un altre. Actuem, creem o som sota la pròpia pressió de la limitació imposada per nosaltres. D’això en podríem dir por. I si es dóna la segona realitat, som presoners o esclaus de voluntats amb interessos sempre lluny del bé essencial de l’artista. L’inestimable valor de créixer.

(*) El risc a equivocar-se, és un altre repte que no tots els creadors volen assumir. Sense ell penso que la paràlisi pot solidificar tot el procés creatiu. Sense aquest risc, assistirem, quasi sempre, a resultats previsibles.
L’artista, sap el que significa quedar davant el buit i tenir tota la llibertat d’acció!! L’artista sap quins esforços signifiquen, iniciar la senda excloent, massa vegades. A exclusió social, ens referim. Una altra paradoxa podria donar-se, en el cas que, la llibertat la delimitem solament, al món de l’art, i que ens oferim la parcel·la de l’art com a excusa.