LLIBERTAT I SIGNIFICATS

Donar llibertat no la pot donar ningú, la llibertat és d’un mateix. Si ens la donen és perquè abans ens han fet creure, amb seducció que no la teníem. Hi ha quelcom exterior a tu que pot restablir-la? Restituir la, és un acte íntim. La inhibim, perquè, nosaltres mateixos o el nostre entorn ens hi ajuda. Despullar a la por dels seus falsos atributs de poder, és una acció prèvia en l’exercici de l’art.
Posseir aquesta consciència, i posar-la en acció en el territori creatiu ofereix una capacitat de penetració perceptiva en tots els àmbits, que alimenta amb riquesa totes les potencialitats de l’ésser i de el fet de l’actuar plàstic. D’una forma especial, aquesta llibertat, aquest sentiment íntim d’amplitud d’exploració, ho realimenta tot. És la serenitat adquirida de saber que, sempre pots equivocar-te i que amb l’error, no ho dubtis, construiràs l’encert.
Saber que no hi ha error, només encerts en continuïtat i creixement.

La tranquil·litat de no saber-se jutjat i fer i realitzar, tranquil·lament el teu projecte amb la serenor que et procura la teva intimitat, és la certesa que confirma la teva labor com ben orientada. El compromís amb tu mateix requereix aquestes posicions. D’altres compromisos són socials.
Adquirir major consciència del significat de llibertat, és compromís per posar-la en acció. La responsabilitat, la capacitat de resposta és un exercici de compromís, que sospito desconec àdhuc totes les seves implicacions i possibilitats. L’entorn no estimula, i no indueix ni molt menys al fet que les persones exerceixin com a lliures. Diria que més aviat, indueixen a la seva renúncia i abdicació, quan no, es prohibeix implícita i explicita ment. Sembla que la regulació social, que bé que la necessitem, no agrada d’atreure i reclamar el poder d’aquesta potència creadora, en el si de les seves institucions, sobretot, educatives.

(*) L’art constitueix un reducte on l’ànima humana encara troba possibilitats per créixer en llibertat, per aspirar a la utopia, per discernir les distòpies per tant, per alliberar-se de les estretors d’una societat on els comportaments creatius són escassos o manipulables. Sense decisió lliure no hi ha acte creatiu. Hi ha qui se sent còmode en la repetició, qui tria viure una existència estreta i avorrida. És lliure aquesta elecció? Escollir entre diversos camins ja és escollir lliurement. A l’artista se li presenten possibilitats de ser exemple, model, paradigma d’aquest exercici que els humans per dret inalienable tenim. Exercir-la implica respectar el mitjà en el qual la posem en acció. No fer-ho, és irònicament, una burla.