MULTIPLICACIÓ

La multiplicació de l’obra d’art única, amb mitjans diversos, la fa arribar a més nombre de persones. Perdre la seva exclusivitat de visió, la democratitza definitivament. Ha deixat de ser l’obra d’un únic o de pocs amos-observadors. L’obra original en un museu genera problemes de multituds que no tenen accés a ella. És una relació de xifres de visitants i temps. La multiplicació és inexcusable. L’efecte de visionat per multiplicació si no és el mateix, és tan similar que els resultats que importen no canvien substancialment. Malgrat que tard o d’hora una gran part dels amants de l’art voldran veure l’original, poder disposar d’una còpia física, extremadament ben feta, d’una alta resolució en arxiu digital, procurarà els mateixos beneficis d’observació, i d’educació estètica, subsegüent.

Un altre tema és qui posseirà l’original. Tan sa val. De segur que sempre hi haurà qui amb més poder aconseguirà retenir-lo a prop, per als seus gaudis ( estètics, econòmics, socials, educatius,. etc) a la fi… es socialitzarà en un museu. Aquests fets no hauria d’excloure mai, la seva multiplicació. Perquè el que conte és la imatge i el suport esdevé relatiu. I amb tot l’exposat, el tema de les mides, és un aspecte secundari. Segueix essent important la imatge en el suport que tinguem més a mà. No recordo les mides de la Gioconda, però crec que s’han reproduït a totes les tècnicament possibles.