ORIGINALITAT

A un artista la paraula originalitat l’hi importa molt. En l’exercici diari, en els nostres experiments cerquem trobar orígens. Però sovint les pròpies autolimitacions, autocensures, idees equivocades, etc em desvien i m’entretinc en l’exterior i en la raó més primària. Estic intentant explicar que per a mi ser original va més enllà de maneres, estils o tècniques. És quelcom diferent de sistemes de treball, conceptes usats, atmosferes creades, o mètodes més o menys assolits. Tot plegat, maneres, estil, mètodes, tècniques o habilitats si no les posem al servei del nostre propi origen, no podrem ser originals.

Perquè costa tant ser original? Pot ser que en l’intent de respondre la pregunta trobi respostes més aclaridores, que és el que intento. M’atreviria a dir que presenta dificultats, perquè l’autor emmagatzema divergència o separació en el propi ser. La manca d’unitat personal allunyarà l’originalitat.

També la manca de llibertat soferta per el creador, impedirà que l’energia, la pròpia informació, la força, l’impuls més sincer i nu, prengui forma. Podrà ser un excel·lent i hàbil executor de peces artístiques, valorades, si voleu, però ser original,o sigui “ser i estar connectat i extreure” de l’origen “profund”, ja és una altra cosa. És un tema complicat. Són coses que no es poden racionalitzar massa. Es veu o no es veu. Sabem quant allò es original i quant no. És un exercici pràctic de percepció. Original no vol dir ser ocurrent o novedós. Confondre-ho explicita una falta de sensibilitat acusada. Ser-ne és expressar el més essencial de l’artista, i aquest haurà d’anar a instal·lar-se en aquests territoris-essencials per percebre-ho i ser capaç d’emergir-ho. No vull amb la metàfora eludir la complexitat de la resposta. Penso que estem parlant d’espais psico-espirituals.

Rellegint el text veig que faig servir la paraula profund quan vull expressar llocs, conceptes o territoris, dels quals no tenim massa referències. El símbol “profund” l’imaginem com a sota terra, i per tant amagat i poc fàcil d’assolir-lo. “Aquest amagat”, diria que sofreix l’efecte de cobert o tapat. És l’innocent, en nosaltres que cobert per sorolls-culturals, roman inactiu? La moderna psicologia recomana els tancs d’aïllament sensorial, o sigui silenci, com a eficients generadors d’experiència interior. Si, hem reconegut que el medi del xaman l’hi oferia connexions profitoses. Soc procliu a buscar etimologies. Original ve del llati oriri = sortir de, origen = orior = neixe o aixecar-se. Relació amb el sol, relatiu al començ. Els orientadors ( orienten). D’un original en fem copies.