POESIA I PINTURA

La poesia m’ofereix una pulsació vigoritzant molt semblant a la pintura. Té no obstant això, una especial diferència en quant als seus signes carregats de significat complexe, predeterminat (escriptura). Aquesta et manté més concentrat. La ment concreta ha d’estar molt activa per expressar amb frases i paraules, sensacions i missatges que vols comunicar. Alhora rebre i sobre elevar el moment poètic que et permet la sensibilitat per triar, la delicadesa per mantenir la seqüència i el ritme poètic que has volgut escollir.

També la decisió per esborrar, recompondre i abandonar camins que provoquen el descens de les expectatives que esperes transferir al poema.
El poema, i bé que ho saben els qui s’han posat en aquestes perícies, té moltes fases de creació. Cal fer una mixtura in corpórea amb la idea, la pròpia experiència vital, l’energia,la informació, la música i aquesta labor, subtil, tènue, i alhora d’esforç d’extracció, que no es presenta fàcil i espontània.

L’espontaneïtat es reconeix, són visions, és llum que es converteix en ment-idea fins a convertir-se en sensació i paraula. La pintura i la poesia, són expressions diferents per comunicar certeses i realitats molt internes.
Les dues procuren en la seva elaboració, estats interns similars. Encara que en la poesia l’esforç intel·lectual és mes present. Amb signes diferents, amb significats idèntics, menys clars en la pintura. Seria emocionant preparar un experiment amb pintors-poetes, barrejant obres i poemes de tots ells, amb un usuari mitjà, amb ordres d’acoblar, de reunir poemes i obres d’un mateix pintor o poeta.

(*) El text anterior afirmava que la poesia i la pintura són expressions diferents i que comuniquen certeses i realitats molt internes. És una afirmació que m’aplico a mi. Veig, moltes vegades, obra i artistes que no responen a aquest esquema. Satisfets en comunicar poc intern i molt extern. De totes maneres sempre es comunica, amb la tècnica i les intencions inconscients, coses internes!